Passivhaus a Espanya 2013

L’arquitecte Micheel Wassou, un referent en l’estàndard de certificació Passivhaus, ha publicat un article en el qual resumeix la situació actual de l’estàndard Passivhaus a Espanya. Des Papik Cases Passives volem acostar-vos aquest interessant document i l’hem traduït al català continuació: (podeu accedir a l’original en anglès en aquest enllaç:

Passivhaus a Espanya – situació actual

Autor: Micheel Wassouf/agraïment especial per la traducció a Oliver Style Barcelona, 2013.01.18

Després de quatre anys de treball de difusió de la Plataforma d’Edificació Passivhaus (PEP), l’estàndard Passivhaus s’ha donat a conèixer entre un gran nombre d’arquitectes i enginyers civils al sud dels Pirineus.

En l’actualitat, la Plataforma d’Edificació Passivhaus (PEP) té més de 150 membres, i ha traduït l’eina PHPP l’espanyol (en l’estiu de 2012). La seva activitat principal es centra en l’organització de la conferència anual Passivhaus a Espanya, amb més de 250 participants cada any, i organització de simposis tècnics, 4 vegades a l’any.

A banda d’aquesta institució, ENERGIEHAUS, una firma privada d’arquitectes especialitzats en Passivhaus, celebra cursos de CPE (Certificat Expert Passivhaus) dues vegades l’any des de 2011, així com l’organització de l’examen oficial PHI. Val la pena assenyalar que, a banda de l’estàndard Passivhaus, a Espanya no hi ha normes de construcció alternatives relacionades amb l’eficiència energètica. L’administració pública encara no ha comprès els avantatges del Passivhaus i segueix pensant que l’etiquetatge energètic basat en l’antic marc EPBD és suficient per assolir els exigents objectius de la nova legislació remodelada EPBD (nZEB-buildings de 2020).

En el moment en què s’escriu aquest article, hi ha tres edificis amb certificat Passivhaus a Espanya, es tracta, en tots els casos de cases unifamiliars. Dos edificis han estat certificats durant 2011 (a Navarra i Andalusia) i l’últim ha estat certificat recentment al País Basc.

A continuació exposaré de forma breu 4 exemples d’habitatges que estan en vies d’obtenir la certificació Passivhaus. Energiehaus gestiona aquests processos de certificació dels que esperem un final positiu. La història de cada edifici mostra de manera gràfica, com la norma s’adapta al “Mètode de Construcció” específic d’Espanya.

Casa JADE en Jungitu – Vitòria (País Basc)

Arquitectes: Climatització – Estudi d’Arquitectura
Constructor: Construccions Urrutia

Aquest habitatge ha estat desenvolupat per un gran contractista espanyol, habitual partícep en desenvolupaments residencials de gran envergadura. Es va dur a terme la idea de posar a prova l’estàndard Passivhaus en un edifici de petita escala, per aprendre pas a pas els problemes tècnics específics de l’Estàndard Passivhaus. Els errors en el disseny o en la fase d’execució són menys dramàtics que en un edifici de grans dimensions. Nivells inusualment alts d’aïllament a les parets i sostres van conduir a solucions especials (per exemple, la separació d’una part de l’aïllament per sobre, i una altra per sota de la llosa de formigó). Per a la instal·lació òptima de les finestres a la capa d’aïllament, l’instal·lador de finestres va anar al nord d’Itàlia per aprendre dels seus col·legues italians amb experiència en instal·lació de finestres Passivhaus. Per a les unions entre les bigues de formigó i parets de maó, el contractista va instal·lar segells de cautxú natural per assegurar al màxim possible l’estanquitat a l’aire. La calefacció s’aconsegueix mitjançant una estufa de pellets, instal·lada a la sala d’estar. No hi ha radiadors a l’habitatge, la calor es distribueix directament de l’estufa, i indirectament a través del sistema de ventilació. La refrigeració activa no és necessària durant els estius temperats d’aquesta regió del nord d’Espanya. L’edifici ha estat equipat recentment amb una sèrie de mesuradors de consum d’energia per registrar el consum a l’hivern i estiu.

A més d’aquestes novetats, el test Blower Door ha donat excel·lents resultats (0,23/h amb 50 Pa). Això s’explica a causa de l’alta motivació de l’equip d’arquitectes, enginyers, contractistes i empreses executives. La família es va mudar a l’habitatge l’estiu de 2012, i estan molt contents amb el confort de l’edifici. Els costos de la construcció de la casa són un 15% més alt que l’estàndard de construcció, en el futur s’haurà de reduir aquest cost.

Juntes amb segell de goma – Font: M.Wassouf

Instal•lació d’aïllament de etix – Font: M.Wassouf

Casa Farhaus a Castellterçol

Arquitecte: Jordi Fargas Soler
Constructor: Farhaus

Un fuster especialitzat en la construcció Passivhaus també va voler viure en una casa passiva. La seva casa es troba actualment en fase de certificació. El primer estiu va demostrar un bon funcionament de l’habitatge en les condicions d’estiu (la casa es troba a uns 50 km al nord de Barcelona). No hi ha aire condicionat, ni és necessari per mantenir les condicions de confort, gràcies a les fredes nits d’estiu en aquesta localització, a uns 600 metres sobre el nivell del mar. La peculiaritat d’aquesta construcció és la utilització de finestres que no encaixen amb la definició oficial de transmitància de finestres Passivhaus (Uw màx. 0,8 W/m2K), de manera que ENERGIEHAUS va haver de justificar la solució mitjançant el càlcul d’un pont tèrmic amb flixino que no mostra problemes d’humitat en els detalls crítics, i també comprovar que la temperatura mitjana el dia més fred compleix el criteri de comoditat d’ISO-EN-7730 (no per sota de 17 º C). Amb aquest edifici esperem confirmar la nostra hipòtesi que les cases passives són una solució molt raonable també per regions càlides i humides com la costa mediterrània, ja que encara hi ha molt per fer per convèncer els arquitectes i enginyers de la regió sobre la viabilitat del estàndard Passivhaus en aquesta regió.

Volum simple i compacte de la Casa Farhaus – Font: A.Fargas

Detall constructiu: paret fins al sostre. – Font: A.Fargas

Criteris de confort: Temperatures del perfil de la finestra inferior, calculat amb flixino – Font: Energiehaus

Casa MZ a Barcelona

Arquitecte: Calderón-Folch-Sarsanedas
Constructor: M. Folch

Aquest cas demostra un cop més el repte de renovació-rehabilitació d’un edifici existent cap a la casa passiva. L’habitatge forma part d’una casa adossada construïda a principis del segle 20, que es caracteritza per una molt mala eficiència energètica abans de la rehabilitació (al voltant de 171 kWh/m2a per demanda de calefacció d’acord amb càlculs PHPP). Arribem al factor 10 de l’estàndard rehabilitació, ja que la demanda de calefacció actual és ara de 17 kWh/m2a. Aquest resultat va ser possible a causa d’un especial esforç realitzat per l’arquitecte per millorar la qualitat de la construcció tant com va ser possible, mantenint, per les obres, un baix pressupost. Els materials naturals, per exemple una estructura de fusta i les finestres o llana de xai com a material d’aïllament, donen valor afegit a aquest projecte. La certificació de l’estàndard Passivhaus no s’ha aconseguit amb aquest meravellós projecte, ja que la prova Blower Door no va poder arribar a la màgica Taxa de 1,0 de renovació d’aire a 50 Pascal (EnerPhit).

Hem après que aquest resultat només es pot aconseguir a la rehabilitació eficient amb una execució flexible i contractistes experimentats, que segueixen sent difícils de trobar a Espanya.

Secció de l’habitatge, amb indicació de la capa hermètica – font: M.Folch i M.Wassouf

Capes de paret que mostren la complexitat del pensament hermètic-en aquest cas la renovació – Font: M.Folch

Casa EntreEncinas a Astúries

Arquitecte: arquitectes Duquezamora
Constructor: EntreEncinas Promocions bioclimàtics

Aquest habitatge ha estat construït al nord d’Espanya, a prop del mar Atlàntic. El propietari volia una casa passiva en combinació amb materials naturals per garantir un impacte ambiental de l’edifici molt baix. Les parets i el sostre estan fetes amb taules de fusta massissa CLT, que no garanteixen l’estanquitat de l’edifici, de manera que aquest nivell ha estat definit per una barrera de vapor addicional a l’exterior de l’estructura de CLT (que és la capa de acabat interior de les parets i sostre). Una galeria de vidre orientada al sud actua com un espai addicional de font de calor per a l’hivern. Aquest espai estarà obert durant l’estiu. Una finestra lliscant molt gran connecta la galeria amb la sala d’estar, i ens va donar bastants problemes per arribar a la meta de 0,6, el que finalment s’ha aconseguit després del ajustar l’obertura. La galeria en si no ha estat simulada en PHPP, de manera que el comportament real, molt probablement, sigui millor que el calculat. La comoditat durant l’estiu s’aconsegueix gràcies a les suaus temperatures de l’estiu, així que el sobreescalfament d’aquest edifici no és un problema.