Quan parlem d’una casa Passivhaus, moltes persones imaginen un habitatge ple de màquines, pantalles, sensors i sistemes complexos. És una idea comprensible, perquè durant anys s’ha fet creure que l’eficiència energètica depèn d’afegir tecnologia. Tanmateix, la realitat és gairebé la contrària. Una casa passiva ben projectada no és una casa complicada, sinó una casa pensada amb sentit comú, on la tecnologia treballa en segon pla i gairebé no es nota.
En una Passivhaus (també anomenada Passive House), les tecnologies clau no s’escullen per impressionar, sinó per resoldre problemes molt concrets: mantenir una temperatura interior estable, garantir una bona qualitat de l’aire i reduir al mínim el consum energètic. Tot això sense que la persona que viu a la casa hagi d’estar pendent de sistemes complexos o d’ajustos constants. Aquest és, precisament, un dels grans valors de l’estàndard Passivhaus.
Aquest pretén fer un recull de les darreres novetats tècniques, científiques si empresarials pel que fa a la construcció de cases passives durant l’any 2025, posant la mirada en el futur per veure quines seran les tendències en la construcció de cases sostenibles passivhaus durant aquest 2026.
Fires com Construmat 2025 han fet de la sostenibilitat i l’eficiència energètica els eixos principals de la seva programació, mostrant al món professional no només materials, sinó solucions integrals que envolten l’aïllament: digitalització de processos, integració de sensors intel·ligents i una visió més holística de la construcció industrialitzada.
Què és una casa Passivhaus i per què necessita una tecnologia diferent?
Una casa Passivhaus és un habitatge dissenyat per reduir al màxim la demanda energètica. Això significa que, abans de pensar com escalfar o refrigerar la casa, el projecte se centra a evitar que la calor s’escapi a l’hivern o que entri en excés a l’estiu. És un canvi d’enfocament radical respecte a la construcció convencional.
En un habitatge tradicional, el confort s’aconsegueix a base de sistemes actius: calderes potents, aires condicionats, radiadors, splits… En una casa passiva, en canvi, el confort s’aconsegueix principalment gràcies al disseny i a l’envolupant de l’edifici. La tecnologia entra en joc per acompanyar aquest disseny, no per corregir errors.
Per això, quan es parla de tecnologies clau en la construcció d’una casa Passivhaus, no es parla només de màquines, sinó també de solucions constructives, materials i sistemes que treballen de manera conjunta. Tot està connectat. I si una peça falla, el conjunt perd sentit.
L’aïllament: molt més que posar més centímetres
L’aïllament tèrmic és una de les bases de qualsevol casa passiva, però avui ja no s’entén com una simple qüestió de gruix. En la construcció Passivhaus actual, l’aïllament es dissenya tenint en compte com es comporta la casa al llarg de l’any, la seva inèrcia, com interactua amb l’estructura i com respon a les condicions reals d’ús.
En cases passives amb estructura de fusta, per exemple, s’utilitzen habitualment materials com la fibra de fusta o la cel·lulosa insuflada. Aquests materials no només aïllen bé, sinó que també aporten inèrcia tèrmica, regulen la humitat i ofereixen una solució constructiva sostenible. Això es tradueix en interiors més estables, tant a l’hivern com a l’estiu.
A més, l’aïllament en una casa Passivhaus ha de ser continu. No serveix de res tenir un molt bon material si després apareixen ponts tèrmics en trobades mal resoltes, pilars, forjats o buits de finestres. Aquí la tecnologia no és en el producte, sinó en el detall constructiu i en la manera d’executar l’obra.
A la base d’aquesta evolució hi ha materials que no fa tant, només veiem en laboratoris o fires especialitzades. Els aerogels, per exemple, apareixen cada vegada més com el gran protagonista de l’aïllament d’alta gamma. Extremadament lleugers i amb conductivitat tèrmica sorprenentment baixa, aquests materials que semblen “escuma de cel” ofereixen un rendiment tèrmic que pot superar en molts casos els materials tradicionals amb una fracció del gruix. Aquesta propietat és especialment valuosa quan l’espai per a l’aïllament és limitat, com passa en rehabilitacions energètiques o en façanes d’edificis existents on no es vol perdre superfície habitable.
Però el que ha captat l’atenció en el context europeu i en recerques presentades a esdeveniments com BAU 2025 són aerogels elaborats a partir de fusta residual. Investigadors del Fraunhofer WKI han desenvolupat procediments per fabricar aerogels utilitzant restes de fusta com a matèria primera, generant un producte que no només manté les propietats tècniques excepcionals d’un aerogel, sinó que també és reciclable i molt més sostenible des del punt de vista de la petjada de carboni. Aquest projecte també treballa perquè el material pugui ser reciclat amb alta qualitat un cop arribat al final de la seva vida útil, una peça clau per a una economia circular veritable en la construcció.
La carrera per materials bio no s’atura aquí. Estudis sectorials i de mercat situen fibres naturals com cel·lulosa, fibres de fusta, cànem o llana, així com solucions compostes que incorporen miceli de fongs, com a alternatives prometedores als productes amb base petroquímica. Aquests materials no només tenen un impacte ambiental molt inferior, sinó que en molts casos incorporen beneficis addicionals: major capacitat d’absorció d’humitat, millor qualitat de l’aire interior i reducció de contaminants.
Hermeticitat: la tecnologia invisible que ho canvia tot
Si hi ha un concepte que marca la diferència entre una casa eficient sobre el paper i una casa eficient en la realitat, aquest és l’hermeticitat. Una casa Passivhaus és un habitatge pràcticament estanc a l’aire, i això no és un caprici tècnic, sinó una condició imprescindible perquè tot la resta funcioni.
En un habitatge convencional, l’aire s’escola per escletxes, caixes de persianes, trobades mal segellades o instal·lacions. Aquestes infiltracions provoquen pèrdues energètiques constants i fan impossible controlar el comportament tèrmic de la casa. En una casa passiva, en canvi, el pas de l’aire està totalment controlat.
Això s’aconsegueix mitjançant membranes d’hermeticitat, cintes de segellat específiques i una execució extremadament acurada. És una tecnologia que no es veu quan la casa està acabada, però que determina el consum real, el confort interior i la durabilitat de l’estructura, especialment quan es parla de construcció amb fusta.
El conegut test Blower Door no és un tràmit final, sinó una eina de control durant l’obra. Serveix per detectar errors quan encara es poden corregir, no per maquillar resultats al final.
Ventilació mecànica: aire net sense perdre energia
Una casa estanca necessita ventilar-se, però fer-ho obrint finestres de manera constant va en contra del mateix concepte d’eficiència energètica. Per això, una de les tecnologies clau en una casa Passivhaus és la ventilació mecànica amb recuperació de calor.
Aquest sistema renova l’aire interior de manera contínua i controlada, extraient l’aire viciat de cuines i banys i introduint aire net a les estances principals. El més interessant és que, abans d’expulsar l’aire a l’exterior, el sistema recupera la major part de la seva energia tèrmica per preescalfar o prerefredar l’aire que entra.
El resultat és una qualitat de l’aire interior excel·lent, sense corrents, sense sorolls i sense pèrdues energètiques. En moltes cases passives, a més, s’utilitzen recuperadors entàlpics que ajuden a regular la humitat, un aspecte especialment important en climes secs o molt humits.
Ben dissenyada, la ventilació mecànica es converteix en un sistema gairebé invisible per a qui viu a la casa, però amb un impacte enorme en el confort i la salut.
Finestres d’altes prestacions: on es guanya o es perd tot
Les finestres són un dels punts més crítics en la construcció d’una casa Passivhaus. No n’hi ha prou que tinguin triple vidre; han de formar part d’un sistema complet que tingui en compte el marc, el vidre, l’orientació i, sobretot, la manera d’instal·lar-les.
Una bona finestra mal col·locada pot convertir-se en un forat energètic. Per això, en Passivhaus, les finestres s’instal·len en el pla de l’aïllament, se segellen amb cura i es dissenyen tenint en compte la captació solar a l’hivern i la protecció davant el sobreescalfament a l’estiu.
Quan tot això es fa bé, les finestres deixen de ser un punt feble i passen a ser un element actiu del confort interior.
A la fira REBUILD 2025, la startup INDRESMAT va rebre la certificació Passivhaus per una solució de finestres amb materials de biopoliuretà, demostrant que la revolució no es limita només a l’aïllament pur, sinó que s’estén a components clau de l’envolupant que contribueixen directament a l’estalvi energètic i al benestar interior.
l’any passat ha consolidat un moviment clar cap a materials de marc reciclats o de baix carboni, una tendència que sembla mantenir-se per al 2026. Els fabricants estan incorporant extrusió amb alumini reciclat i fórmules amb LCA transparent (Life Cycle Assessment) perquè el comprador pugui conèixer no només l’eficiència tèrmica sinó també la petjada ecològica de la finestra que està instal·lant.
Aquest enfocament suposa un salt qualitatiu: les finestres ja no es defineixen només pels valors U o per l’aïllament del vitrall, sinó pel balanç ambiental complet del producte. Això encaixa perfectament amb la filosofia Eskimohaus: Cases sostenibles de molt alta eficiència energètica.
En paral·lel, la recerca científica ha avançat en smart glass, vidres dinàmics capaços d’ajustar propietats òptiques i tècniques en funció de les condicions externes. Aquest tipus de tecnologia permet que la finestra no sigui només un element passiu sinó un dispositiu que respon a la llum, al calor i a les necessitats interiors.
Un desenvolupament particularment rellevant és la investigació sobre hidrogels biònics transparent i amb gran aïllament que poden bloquejar radiació UV i infraroja tot mantenint alta transmissió de llum visible, cosa que, en teoria, podria proporcionar fins a 11 °C de diferència tèrmica prolongada respecte a finestres convencionals.
Això, combinat amb vidres electrònicament ajustables capaços de disminuir o augmentar la transmissió de calor, ofereix un nou horitzó on la finestra es transforma en una interfície climàtica adaptable de l’edifici.
Energies renovables: senzilles, coherents i ben dimensionades
Una de les tendències més destacables del 2025 ha estat l’aposta per emmagatzemar energia de manera econòmica i flexible. Tradicionalment, les bateries de liti havien estat l’eina predominant per gestionar l’intermitència de la fotovoltaica o l’eòlica, però ara projectes de magatzematge de llarga durada (LDES) i alternatives com els sistemes tèrmics o d’hidrogen s’estan imposant com a solucions per a períodes de dies o setmanes sense sol o vent. Aquest canvi representa una nova visió de la interacció entre edificis d’alta eficiència i les xarxes energètiques: no només consumidors sinó actors flexibles que aporten estabilitat al sistema global.
Encara no hem arribat al punt d’inflexió on l’enmagatzament d’energia sigui prou econòmic com per representar una inversió atractiva econòmicament. Poc a poc les noves tecnologies i la reducció de costos apropen el moment en que la inversió en bateries sigui rentable. Hi ha molts avenços cientifics que han de transformar-se en solucions disponibles al mercat, potser aquest any 2026 és l’any en que s’assoleix aquest punt d’inflexió i el cost de les bateries comença a ser rentable.
En una casa passiva, les energies renovables funcionen perquè l’edifici ja és eficient per disseny. No s’utilitzen per compensar errors, sinó per tancar el cercle d’un habitatge realment sostenible. Er aquest motiu són el complement perfecte per acosneguir reduir la factura energètica a zero.
Domòtica: la justa i útil, i a mida.
El 2025 ha fet evidents canvis profunds en la domòtica per a la construcció d’habitatges d’alta eficiència energètica: la tecnologia ha passat d’un conjunt de dispositius connectats a un ecosistema interconnectat, intel·ligent i predictiu. La irrupció de l’estàndard Matter ha facilitat que sensors, controladors i actuadors diversos parlin un llenguatge comú, superant problemes tradicionals de compatibilitat entre marques i protocols.
Al mateix temps, la integració de intel·ligència artificial local i predicció energètica ha permès que les automatitzacions no sols siguin reactives, sinó que aprenguin del comportament dels occupants i optimitzin esforços per reduir consum, millorant confort i eficiència. Dispositius com hubs AI locals i termòstats amb machine learning exemplifiquen aquest salt.
Finalment, la convergència entre plataformes open source com Home Assistant i interfícies físiques integrades ofereix un control centralitzat i contextualitzat de tots els sistemes del domicili amb la privacitat i la soberania de dades com a prioritat.
La domòtica està començant a oferir solucions per a tot tipus de persones, tant les que no volen haver de tocar botons i configuracions, com les que volen gestionar i controlar tot. Sigui com sigui, pots aconseguir que el confort de casa teva s’incrementi automatitzant instal·lacions de toto tipus, de s de la climatització fins al control solar.
Tot això no només facilita l’adopció de la domòtica, sinó que converteix l’habitatge en un agent actiu d’optimització energètica, essencial per fer sostenile la teva casa Passivhaus.
Construir cases Passivhaus és construir d’una altra manera
La construcció d’una casa Passivhaus no consisteix a sumar tecnologies, sinó a integrar-les de manera coherent. És una manera de construir que exigeix més planificació, més precisió i més coneixement, però que ofereix resultats molt superiors a llarg termini.
A Papik Cases Passives fa anys que s’apliquen aquestes tecnologies en cases amb estructura de fusta, demostrant que és possible construir habitatges confortables, saludables i sense hipoteca energètica. Cases pensades per durar, per adaptar-se al clima i per fer la vida més fàcil a qui les habita.
Si s’està pensant a construir una casa passiva, la tecnologia és important, però encara ho és més saber com i per què utilitzar-la. I en aquest camí, serà un plaer acompanyar-vos. Es pot fer un pressupost orientatiu per començar a concretar.