Hi ha una prova que, quan la veus per primera vegada, crida molt l’atenció. Arribem a casa teva amb un ventilador gegant, el col·loquem a la porta d’entrada, l’engeguem a tota potència, i comencem a passejar-nos per les habitacions amb una màquina de fum. No estem espantant abelles ni caçant fantasmes.
D’aquesta manera detectem fugues i mesurem una cosa molt més important per casa teva: quanta energia s’escapa de casa teva sense que te n’adonis.
Això és el test Blower Door. I a PAPIK Group el fem a quasi totes les cases Eskimohaus que construïm. No per tràmit. No per certificació. Si no perquè és l’única manera que tenim per saber, de veritat, si una casa és tan estanca com ha de ser.
En aquest article, intentaré explicar-t’ho tot: d’on ve, com funciona, per a què serveix, i per què el resultat canvia completament la manera d’entendre la teva factura energètica.
D’on ve el nom “Blower Door”?
El nom és literalment anglès: blower (ventilador) + door (porta). Perquè l’aparell s’instal·la, efectivament, en substitució de la porta. El ventilador consisteix en un bastidor ajustable que s’adapta a qualsevol obertura, una làmina de lona que tanca hermèticament l’espai, i al centre un gran ventilador de cabal variable amb sensors de pressió i de flux d’aire molt precisos.
La tècnica va néixer als Estats Units als anys setanta, en plena crisi del petroli, quan els enginyers energètics van començar a preguntar-se per on s’escapava tanta energia de les cases americanes. Des d’aleshores, el protocol s’ha estandarditzat internacionalment i avui és la prova de referència mundial per mesurar l’estanquitat a l’aire dels edificis. A Europa, la norma que la regula és la ISO 9972 / EN 13829.
Per a què serveix exactament mesurar l’estanquitat?
Quan parlem d’eficiència energètica, tothom pensa immediatament en l’aïllament, l’aïllament és importantíssim, és clar, però hi ha un segon mecanisme de pèrdua d’energia que sovint s’oblida: les infiltracions d’aire.
Una casa pot tenir 30 cm de llana de roca a la coberta i triple vidre a totes les finestres, però si l’envolupant té escletxes (per petites que siguin) l’aire calent (o fresc a l’estiu) de l’interior s’escapa constantment, i l’aire fred (o calent a l’estiu) de l’exterior entra. Sense control, sense filtre, sense recuperació de calor possible. És una pèrdua neta de temperatura i confort i el test blower door t’ajuda a quantificar-ho (i a evitar-ho).
Les infiltracions d’aire incontrolades poden representar entre el 20% i el 40% de la demanda total de calefacció d’una casa convencional. Això es tradueix directament en la factura que pagues cada mes. Si vols entendre’n el cost real, t’ho expliquem en detall a l’article sobre la hipoteca energètica: aquell cost invisible que arrossegues durant tota la vida útil de la casa.
Una casa ben aïllada, però amb infiltracions és com un abric molt gruixut amb cremallera trencada on el fred entra igualment.
Com funciona el test, pas a pas
El procediment sembla senzill, però darrere hi ha un protocol molt precís. Aquí te l’expliquem en el seu ordre real:
1. Preparació de la casa
Abans d’engegar res, cal preparar la casa per simular les condicions normals d’ús. Això vol dir tancar totes les finestres i portes exteriors, però obrir totes les portes interiors, per tal que l’aire circuli lliurement per tot el volum interior. Les obertures de ventilació intencionades (com les boques de la VMC ) se segellen temporalment amb cinta o taps, perquè la prova mesura les fuites no intencionades, no les ventilacions controlades i els desaigües dels sifons es tapen amb aigua.
2. Instal·lació del Blower Door
S’instal·la el bastidor sa la porta d’entrada principal. La lona tanca hermèticament el perímetre i al centre queda el ventilador calibrat, connectat a un manòmetre digital (l’aparell que mesura la pressió) i a un cabalímetre (que mesura el flux d’aire).
3. La prova de pressurització i despressurització
El ventilador s’engega i comença a treure aire de la casa (despressurització) fins a assolir una diferència de pressió de 50 pascals respecte a l’exterior. Cinquanta pascals és una pressió relativament petita (equival a una columna d’aigua de menys d’un centímetre) però és suficient per revelar totes les escletxes de l’envolupant.
Per comparar-ho amb alguna cosa concreta: 50 Pa és la pressió aproximada que exerceix un vent de 30–35 km/h contra la façana. No és un huracà, és el que pot fer un dia de vent de tardor.
A continuació, el protocol estàndard repeteix la mesura en pressurització, es fa de nou un test blower door (ventilador bufant cap endins), per tal de tenir dades en els dos sentits i calcular-ne la mitjana.
Durant la prova, un tècnic pot recórrer la casa amb un detector de fum o un termòmetre tèrmic per localitzar visualment on s’escapen les fuites: les escletxes on entra (o surt) aire es fan visibles pels filaments de fum que s’hi desvien, o com a zones fredes en una càmera tèrmica.
4. El resultat: el valor n50
El manòmetre registra el cabal d’aire necessari per mantenir la pressió de 50 Pa. Com més gran és aquest cabal, més fuites té la casa. Amb aquest valor i el volum interior de l’edifici, es calcula el n50: el nombre de renovacions d’aire per hora a 50 pascals.
La fórmula és molt directa:
n50 = Cabal d'aire a 50 Pa (m³/h) ÷ Volum interior de l'edifici (m³)Un n50 d’1 vol dir que, si mantinguessis 50 Pa de pressió durant una hora, es renovaria tot l’aire interior una vegada. Un n50 de 10 vol dir que es renovaria deu vegades. Com més petit és el valor d’n50, millor, vol dir que hi ha menys fuites i per tant menys energia perduda.
En quin moment de la construcció es fa la prova?
Aquí hi ha un matís important que molta gent desconeix: el test Blower Door es pot (i s’hauria de) fer dues vegades.
La primera, durant l’obra, just quan s’ha completat la capa d’estanquitat però abans de tancar els trasdossats i els falsos sostres. D’aquesta manera si en fer el test blower door es detecta alguna fuga, encara és molt fàcil i barat d’arreglar. El tècnic pot localitzar l’escletxa, el constructor la sella, i es torna a mesurar. Reparar una fuga en fase d’obra pot costar desenes d’euros. Reparar-la quan la casa ja és acabada pot implicar obrir parets i costar centenars o milers.
La segona, al final de l’obra, amb la casa completament acabada. Aquesta és la mesura oficial del test blower door que queda al certificat i que determina si la casa compleix o no l’estàndard Passivhaus.
A PAPIK Group fem servir el test blower door per detectar possibles fugues i reparar-les, assolint així una gran qualitat final. És part del nostre procés de qualitat en la construcció de cases Eskimohaus.
On s’amaguen les fuites habituals?
Si has estat en una obra (i si no, ara ho descobriràs), saps que una casa té molts punts on diferents materials i sistemes es troben. I cada trobada, cada encaix és un risc potencial de fuga (que el test blower door permet detectar). Aquests són els punts crítics més habituals:
- Caixes de persiana. Una de les fonts de fuga més importants en la construcció convencional. El calaix de la persiana es comunica directament amb l’exterior i sovint no té cap segellat.
- Premarcs de finestres i portes. La junta entre el premarc i la paret és un punt de fuga clàssic si no s’executa correctament.
- Passos d’instal·lacions. Cada tub de llum, d’aigua, de gas, de telecomunicacions que travessa l’envolupant és una escletxa potencial. Sense segellat específic, deixen passar l’aire lliurement.
- Trobada de forjat amb façana. En edificis convencionals, la llosa de forjat arriba fins a la façana i crea una discontinuïtat en l’aïllament i en la capa d’estanqueitat.
- Juntes de la coberta. Les trobades entre la coberta i les parets, al voltant de claraboies o sortides de ventilació, concentren moltes fuites en cases poc cuidades.
- Preses elèctriques i interruptors en parets exteriors. Les caixetes elèctriques encastades sovint travessen la barrera d’estanquitat sense cap segellat posterior.
En una casa Eskimohaus, cadascun d’aquests punts es resol amb un detall constructiu específic, pensat i executat amb precisió. T’expliquem com ho fem a l’article sobre les tecnologies clau en la construcció Passivhaus.
El test Blower Door i la ventilació: una parella perfecta
Una pregunta que sorgeix sempre: “Si segellem tant la casa, no ens quedarem sense aire?”
La resposta és no, i aquí és on entra en joc la ventilació mecànica amb recuperació de calor (VMC). Una casa Passivhaus és estanca, però no hermètica en el sentit de “tancada”: disposa d’un sistema de ventilació controlada que renova l’aire de manera constant, amb filtres, sense corrents, i recuperant fins al 96% de la calor de l’aire sortint per escalfar l’aire net que entra.
La clau és precisament aquesta: en una casa estanca, l’aire entra per on tu vols, no per on pot. El test Blower Door garanteix que no hi ha “vies d’escapament” no controlades. I la VMC garanteix que l’aire que entra és net, temperat i filtrat. El resultat és una qualitat d’aire interior molt superior a qualsevol casa convencional, fins i tot amb les finestres tancades. Ho expliquem amb detall a l’article per què es respira millor en una casa Passivhaus.
Per als curiosos: la part tècnica
Si ets arquitecte, tècnic, o simplement t’agrada entendre les coses fins al fons, aquí van els detalls més tècnics del test blower door.
La norma i els mètodes de mesura
El test blower door es realitza seguint la norma ISO 9972:2015 (equivalent a EN 13829). Aquesta norma defineix tres mètodes:
- Mètode A: Es mesura l’edifici en condicions d’ús real, sense segellar cap obertura de ventilació. Dona una imatge del comportament real de l’edifici.
- Mètode B: Es segellen totes les obertures intencionades (boques de VMC, xemeneies, etc.). Mesura exclusivament la permeabilitat de l’envolupant involuntària. És el mètode exigit per a la certificació Passivhaus.
- Mètode C (informal): Usat a vegades per a diagnòstics, sense seguir tot el protocol estricte.
Indicadors i unitats: n50, q50 i w50
El resultat del test blower door es pot expressar de tres maneres, cadascuna útil en contextos diferents:
| Indicador | Fórmula | Unitat | Quan s’usa |
|---|---|---|---|
| n50 | Cabal (m³/h) ÷ Volum interior (m³) | h⁻¹ (renovacions/hora) | Certificació Passivhaus, comparativa general |
| q50 | Cabal (m³/h) ÷ Superfície envolupant (m²) | m³/(h·m²) | CTE espanyol (DB-HE), certificació energètica |
| w50 | Cabal (m³/h) ÷ Superfície útil (m²) | m³/(h·m²) | Alguns sistemes de certificació europeus |
Valors de referència del test blower door per tipologia d’edifici
| Tipologia | n50 típic | q50 típic | Observacions |
|---|---|---|---|
| Edifici existent sense intervenció | 5 – 15 | — | Molt variable; sovint no mesurat |
| Obra nova convencional (CTE) | 2 – 6 | ≤ 3,0 m³/(h·m²) | Límit CTE DB-HE: q50 ≤ 3,0 per a zona climàtica C i superiors |
| Edifici de baix consum (EnerPHit) | ≤ 1,0 | — | Estàndard Passivhaus per a rehabilitació |
| Passivhaus / Eskimohaus | ≤ 0,6 | ≤ 0,6 m³/(h·m²) aprox. | Exigència PHI (Passivhaus Institut) |
La corba de pressió i el coeficient d’infiltracions
Un test blower door complet no es fa només a 50 Pa. El protocol rigorós mesura el cabal d’aire a múltiples punts de pressió (entre 10 i 70 Pa, en increments), tant en pressurització com en despressurització. Amb tots aquests punts es traça una corba de regressió que segueix la llei potencial:
Q = C · ΔP^n
On:
Q = Cabal d'aire (m³/h)
ΔP = Diferència de pressió (Pa)
C = Coeficient d'infiltracions de l'envolupant
n = Exponent de flux (entre 0,5 i 1,0)L’exponent n aporta informació qualitativa sobre el tipus de fuita dominant: un valor proper a 0,5 indica que les fuites principals són grans obertures (escletxes amples, juntes obertes), mentre que un valor proper a 1,0 indica microporositat difusa a través de materials. En una envolupant ben executada, n sol estar entre 0,6 i 0,8.
El coeficient C, normalitzat per superfície d’envolupant, és equivalent al paràmetre CL (Specific Leakage) que apareix en els informes de certificació Passivhaus i en el software PHPP (Passivhaus Planning Package), l’eina de càlcul energètic oficial de l’Institut Passivhaus.
De n50 a la infiltració real en condicions d’ús
El valor n50 es mesura a 50 Pa, però una casa en ús normal no treballa a 50 Pa de pressió. Per estimar la infiltració real en condicions habituals, s’aplica un factor de correcció (el factor de protecció del vent, N) que depèn de la ubicació, alçada i exposició al vent de l’edifici:
n_real ≈ n50 / N
Valors habituals de N:
N = 20 → Edifici molt protegit del vent (entorn urbà dens, zona arrecerada)
N = 14 → Exposició moderada (entorn suburbà típic)
N = 10 → Edifici molt exposat (zona alta, camp obert, primera línia)Per a una casa Eskimohaus amb n50 = 0,6 en una ubicació estàndard (N = 20), la infiltració real seria d’aproximadament 0,03 renovacions/hora. Un valor que, en termes energètics, és pràcticament negligible. Per comparació, una casa convencional amb n50 = 5 i la mateixa ubicació tindria una infiltració real de 0,25 renovacions/hora: vuit vegades superior.
El test Blower Door com a compromís de qualitat
Vull acabar aquest article amb una idea senzilla i un video explicatiu.
El test Blower Door no és un tràmit burocràtic que es fa per complir una normativa. És la prova que una casa és el que promet ser. Que l’equip que l’ha construït ha fet bé la seva feina. Que l’energia que pagaràs durant els propers 50 anys no s’escaparà.
A PAPIK Group, quan el ventilador s’atura i el resultat del blower door apareix a la pantalla del manòmetre, és un dels moments de la construcció que més satisfacció ens dona. No perquè siguem tècnics apassionats dels números (que també) sinó perquè sabem que darrere d’aquell 0,6 o menys, hi ha una família que viurà còmoda, calenta a l’hivern i fresca a l’estiu, sense preocupar-se de la factura. Pots veure els resultats reals dels nostres projectes a la galeria de projectes, i si vols entendre la petjada global d’una casa d’alta eficiència, t’ho expliquem a l’article sobre Passivhaus i sostenibilitat.
Et deixo aquest clip que vam fer per explicar i mostrar el test blower door a les nostres xarxes socials: