He de donar-te una mala notícia, tens una finestra oberta a casa teva. D’aquelles que quan obres a l’hivern notes com entra el fred immediatament. I el que és pitjor, aquesta finestra que tens oberta de bat a abat, no la pots tancar. Mai, ni de nit, ni quan fa 2 graus, ni quan encens la calefacció o poses l’aire condicionat.
Sembla una bestiesa, no? Doncs bé, a moltes cases convencionals, sense que els seus propietaris ho sapigueu, viviu exactament amb aquesta situació. No hi ha una finestra oberta visible, d’acord, però si sumes totes les petites infiltracions d’aire que té una casa poc estanca (juntes mal segellades, premarcs amb escletxes, passos d’instal·lacions, caixes de persiana, cantonades de forjats…) el resultat pot ser l’equivalent a tenir una finestra de mida considerable oberta de bat a bat, tot l’any, els 365 dies, faci fred o calor.
Avui t’explico com es mesura tot això de l’estanquitat, i per què a les cases Eskimohaus que construïm a PAPIK Group aquesta “finestra invisible” és pràcticament inexistent.
Com es mesura l’estanquitat a l’aire? El Blower Door.
Per entendre de quina mida és aquesta “finestra invisible” de casa teva, existeix una prova tècnica, visualment molt impactant: el test Blower Door (o prova de pressurització).
El procediment és el següent: La porta d’entrada es substitueix per un ventilador de gran potència a la porta d’entrada de la casa, es despressuritza l’interior, és a dir es genera un canvi de pressió entre l’interior i l’exterior. D’aquesta manera l’aire exterior vol filtrar-se cap a l’interior de la casa per cada obertura sigui gran o petita. Durant quinze minuts es mesura quant d’aire entra (o s’escapa, si es fa a la inversa) a través de tots els forats, juntes i escletxes de l’envolupant.
El resultat es mesura en renovacions d’aire per hora a 50 pascals de pressió, i s’expressa com a n50. Dit d’una altra manera: et diu quantes vegades es renovaria tot l’aire interior de la casa en una hora si mantinguessis aquella pressió.
- Una casa antiga poc estanca pot tenir un n50 de fins a 10 o més.
- L’estàndard Passivhaus exigeix un n50 igual o inferior a 0,6 per ser certificable.
- Les cases Eskimohaus de PAPIK Group assoleixen valors Passivhaus (inferiors a 0,6), però si no hi ha necessitat de certificar aquests valors poden apropar-se al 0,8.
Aquesta és una informació que si ja has llegit una mica sobre l’estàndard Passivhaus, no et vindrà de nou. Però els números sovint són difícils de conceptualitzar. Amb aquest article, m’agradaria fer-vos entendre què implica que una casa tingui un valor de n50 de 0,6 o que el tingui de 10.
Com de gran és el forat de casa teva?
Podem convertir el valor de n50 en una superfície equivalent de forat obert. La idea és senzilla: totes les infiltracions juntes d’una casa les podem imaginar com si estiguessin concentrades en un sol forat.
Agafem com a exemple una casa estàndard de 150 m² construïts, amb una alçada mitjana de 2,5 m, això ens dona un volum interior d’uns 300 m³. Recordem que n50 fa referència a les vegades que es renova l’aire interior en una hora.
Casa Eskimohaus / Passivhaus (n50 ≤ 0,6)
Primer deixa que t’expliqui com de gran és aquest foradet en una casa de molt alta eficiència energètica com les que construïm a PAPIK Group. On des de fa més de 15 anys construint cases sostenibles, eficients i de gran qualitat constructiva, que anomenem Eskimohaus, que a més poden ser certificades sota l’estàndard Passivhaus.
A PAPIK Group, la majoria de les cases que construïm passen el test blowerdoor amb valors passivhaus (n50≤ 0,6) de fet podríem dir que en les cases que no es volen certificar es mouen en uns valors n50 entre 0,4 i 0,7.
Amb un valor de n50 = 0,6, la casa perd 0,6 × 300 m³ = 180 m³/hora a 50 Pa. Però aquestes xifres són amb la pressió forçada del test blower door, en la realitat, les condicions de vent i diferència de temperatura són molt diferents, normalment es fa servir un factor de reducció de 1/20 per apropar-se a les condicions normals. Si extrapolem a condicions normals d’ús, tenim una fuga real d’uns 9 m³/hora.
Seria equivalent a un forat circular d’uns 4,5 cm de diàmetre. La secció d’una nou amb closca.
Quatre centímetres i mig de diàmetre. Gairebé res. Una obertura tan petita que a temperatura constant a penes notaries l’efecte.
Casa antiga poc estanca (n50 = 10)
Ara esbrinem quina és la mida del forat o finestra oculta de casa teva, una casa tradicional. A Espanya la mitjana d’estanquitat a l’aire del parc urbà ronda el n50=10
Amb un valor de n50 = 10, la casa perd 10 × 300 m³ = 3.000 m³ d’aire per hora a 50 Pa de pressió. Si extrapolem a condicions normals d’ús, tenim una fuga real d’uns 150 m³/hora.
Només per les infiltracions ocultes, és com tenir un forat circular de 18 cm de diàmetre obert de manera permanent. Pràcticament el diàmetre d’un plat de postres. 16 vegades més gran que el d’una casa eskimohaus! És molt tenint en compte que es tracta d’un forat “impossible” de tapar. Però espera, perquè la realitat fa créixer aquest forat encara més, no hem acabat.
Els forats que sí que coneixem: campana, banys i ventilació
Fins ara hem aglutinat totes les filtracions invisibles, però que passa amb les filtracions d’obertures intencionades, que tot i no veure-les en el dia a dia, sabem que existeixen.
El test Blower Door tapa totes les obertures intencionades deixant fora de la mesura la campana extractora, les reixetes del bany i les sortides de ventilació. Per tant, aquestes obertures no compten en el n50. Però sí que existeixen, i quan la casa està en ús normal, estan obertes, però no les veus, són invisibles. Són unes obertures que no existeixen en una casa Eskimohaus, que disposa d’un control d’estanquitat a l’aire molt exigent.
Com a resultat, també hauríem d’intentar fer una aproximació del que sumen aquestes obertures en una casa convencional típica. Per fer-ho fem servir les dades de la normativa espanyola CTE HS-3 i les especificacions tècniques dels fabricants. Els càlculs detallats els trobaràs a l’annex al final d’aquest article.
Campana extractora de cuina
El conducte estàndard d’una campana domèstica té 150 mm de diàmetre (norma UNE-EN 61591). Quan la campana no funciona i no té comporta de tancament estanca (la majoria de les instal·lades fa deu o vint anys), aquest conducte és un forat directe a l’exterior equivalent a 176,7 cm².
Reixetes d’extracció dels banys
El CTE HS-3 estableix una superfície mínima de 32 cm² per bany. Una casa de tres habitacions amb dos banys suma un mínim de 64 cm² d’obertura permanent cap a l’exterior a través dels conductes de ventilació.
Reixeta de ventilació general de la cuina
A part de la campana, si a la cuina hi ha gas (fogons o caldera) el CTE HS-3 exigeix ventilació general de la cuina amb una superfície mínima de 68 cm².
I si hi ha llar de foc? (Això ho poso només com a exemple, no ho tindrem en compte)
Una llar de foc oberta tradicional té un conducte de fums d’entre 20×20 i 25×25 cm. Quan no s’usa i no té registre tancat, és literalment un forat de fins a 500 cm² que comunica el saló directament amb l’exterior. Una xemeneia oberta no és decorativa: és un forat enorme que els teus radiadors intenten compensar cada dia d’hivern. No l’incloem al càlcul final perquè no totes les cases en tenen, i ara ja es venen estufes de doble flux que eviten aquest problema, però volíem que la imatge quedés clara.
El resultat total: la finestra intancable de casa teva
Si sumem les infiltracions ocultes (el que mesura el Blower Door) amb les obertures intencionades que queden actives durant l’ús normal de la casa, el resultat és aquest:
| Element | Àrea equivalent |
|---|---|
| Infiltracions ocultes (n50 = 10) | 264,8 cm² |
| Campana extractora (Ø 150 mm) | 176,7 cm² |
| Reixetes extracció banys × 2 | 64,0 cm² |
| Reixeta ventilació cuina | 68,0 cm² |
| TOTAL | 573,5 cm² |
573,5 cm² equivalen a un forat circular de 27 cm de diàmetre. El diàmetre d’un plat pla de sopar, un forat similar al de un full de papaper DINA4.
La diferència no és de detall. Parlem d’un forat 36 vegades més gran en superfície. Cada hora. Cada dia. Pagant-ho tot a la factura energètica i en confort. Perquè si la temperatura exterior és extrema, ja sigui propera als 0° graus a l’hivern o als 40° a l’estiu, per aquest forat, s’acaparà la temperatura de confort de forma constant inevitablement.
La factura que pagues sense saber-ho
Ara que tens la imatge mental de la finestra, pensa en el que significa en termes d’energia. Cada litre d’aire calent que s’escapa per les infiltracions és energia que has pagat (en gas, en electricitat, en biomassa o de forma passiva…) i que simplement s’evapora cap a l’exterior.
En una casa convencional, les pèrdues per infiltracions d’aire poden representar entre el 20% i el 40% del total de la demanda de calefacció. Ho expliquem molt bé a l’article sobre la hipoteca energètica: aquell cost invisible que pagues cada mes sense adonar-te’n. Reduir les filtracions d’aire, és una manera de reduir la hipoteca energètica.
En una casa Eskimohaus, gràcies a l’envolupant pràcticament hermètica, aquestes pèrdues cauen fins a ser gairebé negligibles. L’energia que generes es queda a dins. Fa la seva feina. I no marxa per una finestra intancable.
Com es ventila una casa estanca?
Com hem vist, aconseguir l’estanquitat a l’aire és fantàstic, ja que ens permet conservar la temperatura interior, sense cost de renovació. Però l’aire interior d’una casa s’ha de renovar, per salubritat, per confort i per llei. Com solucionem això en una casa eskimohaus? Una casa molt estanca no vol dir una casa asfixiada. A les cases Eskimohaus l’aire entra i surt de manera controlada, i se’n recupera la temperatura.
A les cases Eskimohaus instal·lem un sistema de ventilació mecànica amb recuperació de calor (VMC). Aquest sistema renova l’aire de tota la casa de manera constant, filtrant-lo, netejant-lo de pol·len i partícules, i (la part més elegant de tota la tecnologia) recuperant fins al 96% de la calor de l’aire que surt per escalfar l’aire net que entra.
Resultat: aire fresc, net i sa, tot el dia. Sense corrents d’aire. Sense condensacions. Sense floridures, sense perdre pràcticament gens d’energia en el procés i amb un aire més net que el de l’exterior. Si vols aprofundir en aquest tema, t’expliquem tots els detalls a l’article Per què es respira millor en una casa Passivhaus.
Podríem dir que la casa “respira bé” precisament perquè és estanca. L’aire no entra per on vol, per les juntes, per les escletxes, ple de pols i humitat, sinó per on tu vols, filtrat i a la temperatura adequada.
Com s’aconsegueix tanta estanquitat?
L’estanquitat a l’aire no és màgia ni una única solució-miracle. És el resultat d’una cura extrema en tots els detalls constructius, des del primer dia del disseny del projecte fins a l’execució a l’obra:
Capa contínua d’estanqueitat
Les cases Eskimohaus incorporen una membrana o barrera contínua que envolta tot el volum habitable. Cada junta, cada pas d’instal·lació, cada cantonada ha de quedar perfectament segellada. No es pot improvisar al final de l’obra; cal planificar-ho des del primer plànol.
Finestres i portes de qualitat Passivhaus
Una finestra convencional pot ser el punt de fuga més important d’una casa. Les finestres que utilitzem estan certificades per garantir una transmitància tèrmica i una estanquitat a l’aire molt superiors a les estàndard. Pots veure com les integrem als nostres projectes realitzats.
Detalls sense ponts tèrmics ni escletxes
Cada trobada de materials, cada canvi de pla, cada suport estructural es resol de manera que no hi hagi discontinuïtats ni en l’aïllament ni en la capa d’estanquitat a l’aire. Parlem d’això i molt més a l’article sobre les tecnologies clau en la construcció d’una casa Passivhaus.
Verificació amb test Blower Door
Totes les cases que construïm passen per la prova de pressurització. No és un tràmit; és la comprovació real que tot allò que s’ha dissenyat i executat funciona com ha de funcionar.
La finestra que paga la diferència
La metàfora de la finestra és útil precisament perquè fa visible allò que no veiem. No hi ha cap propietari d’una casa convencional que deixi una finestra oberta tot l’hivern conscientment. I, en canvi, l’efecte és equivalent.
A PAPIK Group construïm cases on aquesta finestra invisible no existeix. On l’envolupant treballa per al teu confort i estalvi. On l’energia que tant valorem (econòmicament i mediambientalment) es queda a dins. Si t’interessa entendre la petjada global que suposa construir i viure en una casa d’aquestes característiques, et recomanem l’article sobre la petjada ecològica de construir i viure a casa teva.
Perquè una casa eficient no és, en el fons, una qüestió d’aparells o tecnologies complicades. És, sobretot, una qüestió de no malgastar allò que ja tens.
I tancar bé la finestra és el primer pas.
Construir una casa Eskimohaus no és un cost, és una inversió amb un gran rendiment econòmic, per al medi ambient i per al confort i el benestar.
Annex: justificació dels càlculs
Aquest document detalla, pas a pas i de manera transparent, tots els supòsits i càlculs que hi ha darrere de la metàfora de “la finestra oberta” que apareix a l’article del blog de PAPIK Group. L’objectiu és que qualsevol lector -tècnic o no- pugui verificar, qüestionar o ampliar el raonament.
1. Marc conceptual: el paràmetre n50
El paràmetre n50 (taxa de renovació d’aire a 50 Pa) és la mesura estàndard d’estanquitat a l’aire d’un edifici. S’obté mitjançant el test Blower Door, regulat per les normes ISO 9972:2015 i EN 13829:2000.
La fórmula de definició és:
n50 = Q50 / V
- n50 = renovacions d’aire per hora a 50 Pa [h⁻¹]
- Q50 = cabal d’aire mesurat a 50 Pa de pressió [m³/h]
- V = volum interior de l’habitatge [m³]
2. Paràmetres de l’habitatge de referència
Per fer el càlcul il·lustratiu es pren un habitatge unifamiliar típic:
| Paràmetre | Valor | Justificació |
|---|---|---|
| Superfície construïda | 150 m² | Mida representativa d’habitatge unifamiliar |
| Alçada lliure interior mitja | 2,5 m | Valor habitual en edificació residencial |
| Volum interior (V) | 375 m³ | 150 m² × 2,5 m |
Nota sobre els dos volums: A l’article del blog s’usa 300 m³ com a aproximació conservadora (equivalent a una alçada útil d’uns 2,0 m un cop descomptats sostres, particions i espais no habitables). En aquesta nota tècnica fem servir 375 m³ com a valor més precís, però mostrem ambdós càlculs per coherència amb el text publicat. La diferència afecta els resultats intermedis però no altera en absolut la conclusió qualitativa.
3. Càlcul del cabal de fuga a 50 Pa (Q50)
Directament de la definició de n50:
Q50 = n50 × V
Cas A – Casa convencional poc estanca (n50 = 6 h⁻¹)
Q50 = 6 h⁻¹ × 375 m³ = 2.250 m³/h
(Amb V = 300 m³: Q50 = 6 × 300 = 1.800 m³/h – valor usat a l’article.)
Cas B – Casa Eskimohaus / Passivhaus (n50 = 0,6 h⁻¹)
Q50 = 0,6 h⁻¹ × 375 m³ = 225 m³/h
(Amb V = 300 m³: Q50 = 0,6 × 300 = 180 m³/h – valor usat a l’article.)
4. Conversió a cabal en condicions reals d’ús (Qreal)
Aquí entra el primer supòsit rellevant del càlcul.
El test Blower Door s’efectua a 50 Pa, una pressió molt superior a la que actua sobre un edifici en condicions normals d’ús (vent ordinari, diferència de temperatura interior/exterior). Per passar de Q50 a Qreal s’aplica un factor de reducció empíric, àmpliament documentat a la literatura passivhaus i en organismes com ASHRAE i l’Institut Passivhaus d’Alemanya (PHI).
f ≈ 1/20 (és a dir, 0,05)
Aquest factor correspon a condicions climàtiques mediterrànies amb exposició moderada al vent. La literatura tècnica (Feist et al., PHI; ASHRAE Fundamentals 2017, cap. 16) cita valors entre 1/30 (zones molt exposades) i 1/15 (zones molt protegides), sent 1/20 el valor central per a estimacions generals.
Qreal = Q50 / 20
Cas A (n50 = 6, V = 375 m³)
Qreal = 2.250 / 20 = 112,5 m³/h
(Amb V = 300 m³: 1.800 / 20 = 90 m³/h – valor usat a l’article.)
Cas B (n50 = 0,6, V = 375 m³)
Qreal = 225 / 20 = 11,25 m³/h
(Amb V = 300 m³: 180 / 20 = 9 m³/h – valor usat a l’article.)
5. Conversió del cabal a superfície de forat equivalent (Aeq)
Aquí entra el segon supòsit rellevant: la velocitat de l’aire que passa pel forat. Fem servir l’equació de Bernoulli simplificada per a flux incompressible a través d’un orifici:
Q = Cd × A × √(2 × ΔP / ρ)
Els paràmetres usats i la seva justificació:
| Variable | Símbol | Valor usat | Justificació |
|---|---|---|---|
| Cabal d’aire | Q | Qreal [m³/s] | Calculat al pas 4 |
| Coeficient de descàrrega | Cd | 0,61 | Valor estàndard per a orifici pla (literatura hidràulica clàssica) |
| Superfície del forat | A | incògnita [m²] | El que volem calcular |
| Diferència de pressió real | ΔP | 4 Pa | Valor representatiu per a condicions d’ús normals (vent moderat + efecte tèrmic) |
| Densitat de l’aire | ρ | 1,20 kg/m³ | Aire a 20°C i pressió atmosfèrica estàndard |
Pas 5.1 – Velocitat equivalent de pas d’aire a ΔP = 4 Pa:
v = √(2 × ΔP / ρ) = √(2 × 4 / 1,20) = √(6,667) = 2,58 m/s
Pas 5.2 – Aïllem A de l’equació de Bernoulli:
A = Q / (Cd × v) = Q / (0,61 × 2,58) = Q / 1,574
Recordem que Q ha d’estar en m³/s (dividim els m³/h per 3.600).
Cas A – Casa convencional (n50 = 6)
Qreal = 112,5 m³/h ÷ 3.600 = 0,03125 m³/s
A = 0,03125 / 1,574 = 0,01986 m²
Costat equivalent = √(0,01986) = 0,141 m → ≈ 14 × 14 cm
(Amb V = 300 m³: Q = 0,025 m³/s → A = 0,01589 m² → costat ≈ 12,6 cm → ≈ 13 × 13 cm)
Cas B – Casa Eskimohaus (n50 = 0,6)
Qreal = 11,25 m³/h ÷ 3.600 = 0,003125 m³/s
A = 0,003125 / 1,574 = 0,001986 m²
Costat equivalent = √(0,001986) = 0,0446 m → ≈ 4,5 × 4,5 cm
(Amb V = 300 m³: Q = 0,0025 m³/s → A = 0,001589 m² → costat ≈ 4,0 cm → ≈ 4 × 4 cm)
6. Resum de resultats
| Cas | n50 | V usat | Qreal (m³/h) | Aeq (m²) | Costat equivalent |
|---|---|---|---|---|---|
| Casa convencional | 6 | 300 m³ | 90 | 0,01589 | ~12,6 cm |
| Casa convencional | 6 | 375 m³ | 112,5 | 0,01986 | ~14,1 cm |
| Eskimohaus | 0,6 | 300 m³ | 9 | 0,001589 | ~4,0 cm |
| Eskimohaus | 0,6 | 375 m³ | 11,25 | 0,001986 | ~4,5 cm |
7. Nota sobre les xifres de l’article i la incertesa del mètode
Els valors finals depenen dels supòsits de ΔP real i de volum. Per reflectir aquesta incertesa de manera honesta, les xifres publicades a l’article s’expressen com a rangs:
| Cas | Rang recomanat (costat del forat) | Objecte de referència |
|---|---|---|
| Casa convencional (n50 = 6) | entre 13 i 20 cm de costat | Una targeta de crèdit (~8,5×5,4 cm) fins a mig full A4 |
| Casa Eskimohaus (n50 = 0,6) | entre 4 i 6 cm de costat | Una nou amb closca, una castanya, un tap de suro |
Aquests rangs cobreixen les variacions raonables de pressió real d’ús (ΔP entre 1 i 8 Pa) i de volum interior (300–375 m³). La conclusió qualitativa és robusta: el forat equivalent de la casa Eskimohaus és unes 10 vegades més petit en superfície que el d’una casa convencional poc estanca, sigui quina sigui la hipòtesi de pressió que s’adopti.
8. Valors de referència normatius
| Estàndard / normativa | n50 màxim exigit |
|---|---|
| Passivhaus clàssic (PHI) | ≤ 0,6 h⁻¹ |
| Passivhaus Plus / Premium | ≤ 0,6 h⁻¹ (el Plus s’assoleix amb generació renovable, no amb major estanquitat a l’aire) |
| Codi Tècnic de l’Edificació – CTE (Espanya) | No exigeix n50. No hi ha límit reglamentari general. |
| NZEB (Nearly Zero Energy Building, UE) | Recomanació ≤ 3 h⁻¹, sense valor vinculant harmonitzat |
| Cases Eskimohaus (PAPIK Group) | ≤ 0,6 h⁻¹ – objectiu de disseny, verificat amb test Blower Door a obra acabada |
9. Justificació dels càlculs de les obertures intencionades
Aquest annex complementa la nota tècnica principal de càlcul on es detallen els passos per obtenir el forat equivalent de les infiltracions ocultes (n50). Aquí justifiquem les xifres de les obertures intencionades sumades al resultat final.
9.1. Campana extractora de cuina – 176,7 cm²
El diàmetre del conducte d’extracció d’una campana domèstica estàndard és de 150 mm, d’acord amb la norma UNE-EN 61591 i les recomanacions de fabricants com Balay, Siemens i AEG per a models amb un cabal d’extracció d’entre 300 i 800 m³/h, que cobreix la immensa majoria d’instal·lacions residencials.
S’ha assumit que la campana no disposa de comporta de tancament automàtic quan no funciona, escenari habitual en instal·lacions de més de deu anys d’antiguitat. En cas que la campana tingui comporta operativa, aquesta àrea es pot considerar nul·la quan l’aparell és aturat.
A = π × (d/2)² = π × (0,075 m)² = 0,01767 m² = 176,7 cm²
9.2. Reixetes d’extracció de banys × 2 – 64 cm²
El Codi Tècnic de l’Edificació, Document Bàsic HS-3 (Taula 4.1) estableix que la superfície efectiva mínima de les obertures d’extracció en locals humits es calcula com:
Superfície (cm²) = 4 × q (l/s), amb un mínim de 32 cm²
El cabal mínim d’extracció per a un bany és de 8 l/s (CTE HS-3, Taula 2.1): 4 × 8 = 32 cm² per bany. Per a una casa amb 2 banys: 32 + 32 = 64 cm². Valor conservador: les instal·lacions reals solen tenir entre 60 i 100 cm² per bany.
9.3. Reixeta de ventilació general de cuina – 68 cm²
El CTE HS-3 exigeix per a la cuina una ventilació general addicional a l’extracció específica de la campana. Per a una cuina amb un cabal combinat de 17 l/s, la superfície mínima és:
Superfície = 4 × 17 = 68 cm²
9.4. Llar de foc oberta (il·lustrativa, no sumada al total) – ~500 cm²
Les dimensions habituals de mercat per a conductes de fums en llars de foc domèstiques van de 20×20 cm (400 cm²) a 25×25 cm (625 cm²). Fem servir 500 cm² com a valor central representatiu. Quan la llar no té registre tancat i no és en ús, aquest conducte queda directament comunicat amb l’exterior.
9.5. Càlcul del diàmetre equivalent total
Suma de totes les àrees (sense llar de foc):
A_total = 264,8 + 176,7 + 64,0 + 68,0 = 573,5 cm²
d = 2 × √(573,5 / π) = 2 × √(182,5) = 2 × 13,51 = 27,0 cm
Amb llar de foc:
A_total = 573,5 + 500 = 1.073,5 cm²
d = 2 × √(1.073,5 / π) = 2 × √(341,6) = 2 × 18,48 = 37,0 cm
10. Fonts i referències
- UNE-EN 61591 – Campanas de cocina para uso doméstico. Métodos de medida de la aptitud para la función.
- CTE DB HS-3 (2017) – Calidad del aire interior. Taules 2.1 i 4.1. Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.
- Documentació tècnica de fabricants: Balay, Siemens, AEG – especificacions de diàmetre de conducte per a campanes domèstiques.
- ISO 9972:2015 – Thermal performance of buildings. Determination of air permeability of buildings. Fan pressurization method.
- EN 13829:2000 – Thermal performance of buildings. Determination of air permeability of buildings. Fan pressurization method.
- Feist, W. et al. (2005) – Passive House Planning Package (PHPP). Passivhaus Institut, Darmstadt.
- ASHRAE Handbook – Fundamentals (2017) – Capítol 16: Ventilation and infiltration.
- Persily, A. & Grot, R. (1986) – “Pressurization testing of federal buildings.” ASHRAE Transactions.
- Liddament, M.W. (1996) – A Guide to Energy Efficient Ventilation. AIVC, Coventry.
Els valors normatius usats corresponen als mínims exigits pel CTE. Les instal·lacions reals solen presentar superfícies d’obertura majors, de manera que les xifres d’aquest article són conservadores.