La petja de carboni és, segons l’Optimot, la quantitat total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al cicle de vida d’una persona, d’un producte, servei o organització.
Aquest concepte apareix a principis de la dècada del 2000, de la mà de l’empresa petroliera BP. A l’inici, alguns van criticar aquest concepte, ja que consideraven que la creació del terme responia a una estratègia de les empreses contaminants, per traslladar la responsabilitat (i la culpa) de generar la contaminació que està provocant el canvi climàtic cap als ciutadans. Posant el focus en el ciutadà i construint el relat que la contaminació és responsabilitat de tots per igual. El fet és que avui dia el concepte està molt instaurat, existeixen certificacions, i estàndards per mesurar i controlar aquest concepte en la fabricació de productes i serveis de tota mena i de tots els sectors.
Mitjançant aquest valor, podem mesurar l’impacte del producte o servei que volem fer servir o adquirir. En el sector de la construcció permet avaluar l’impacte de construir una casa. En la construcció d’una casa, aquest índex, pot servir per avaluar dos tipus d’impacte diferents:
- Impacte de la construcció de la casa
- Impacte de viure en aquesta casa cada any
La petjada ecològica de construir casa teva.
En el primer punt trobem el coeficient que ens ajudarà a definir la contaminació associada al fet de construir la casa en si. Per calcular la petjada de carboni en construir una casa tindrem en compte molts aspectes: Maquinària, transport, processos… però el més rellevant té a veure amb els materials que fem servir per construir la casa.
Hi ha materials que porten associada una gran petjada de carboni, pel que fa a materials estructurals, trobem el formigó, que porta associats a la seva fabricació 215 kg de CO2 eq per cada m3 fabricat. Altres materials habituals en la construcció amb una gran petjada de carboni són l’alumini o el vidre. A l’article La piràmide del CO₂ expliquem amb detall els materials més contaminants i podreu trobar un llistat dels materials i la seva petjada ecològica. Veureu que la fusta constructiva en el seu procés de fabricació absorbeix 680 kg de CO2 eq per cada m3 fabricat, és a dir, la fusta tindria una petjada ecològica de -680 kg de CO2 eq per cada m3 fabricat. Una petjada de carboni negativa, 895kg CO2 eq/m3 inferior a la del formigó.
Imagina una casa d’uns 150 m² construïda amb criteris tradicionals. Només la seva estructura en formigó pot implicar l’emissió de més de 50 tones de CO₂ eq (uns 250 m³ de formigó x 215 kg/m³). Aquesta quantitat equival, aproximadament, a les emissions d’un cotxe circulant durant 50 anys.
En canvi, si aquesta mateixa casa es construeix amb criteris de casa sostenible, amb materials naturals i sostenible com la fusta certificada, el resultat canvia dràsticament. Cada m³ de fusta utilitzada absorbeix uns 680 kg de CO₂ eq 1. Per a una casa d’aquestes dimensions, es poden arribar a fer servir uns 80-100 m³ de fusta estructural, més de 60 tones de CO₂ eq fixades i emmagatzemades. Dit d’una altra manera: la mateixa construcció de la casa no només deixa d’emetre, sinó que es converteix en un reservori de carboni. Aquesta casa, en el moment de fer-se realitat, ja ha fet una aportació positiva al planeta.
La construcció d’una casa sostenible o una eskimohaus és un canvi de paradigma respecte a la construcció tradicional. La utilització de materials naturals, sostenibles i amb una petjada de carboni negatiu permet construir cases amb una reducció molt gran de la petjada ecològica, fins al punt que pot arribar a ser negativa. És a dir, que construir una casa fixa més contaminació de la que en genera. Aquest aspecte que a alguns pot arribar a sorprendre, l’expliquem en detall a l’article que vam publicar a finals de l’any 2024 Reducció de CO₂.
La petjada ecològica del confort de casa teva.
Per altra banda, hem de comptar la reducció de la petjada de carboni que suposarà mantenir les condicions de confort a casa any rere any: El càlcul de la petjada ecològica associada al confort de casa teva.
Una casa sostenible que no necessita consumir energia per garantir el confort interior tindrà una petjada de carboni associada petita en comparació amb una casa tradicional. Tenint en compte la vida útil d’una casa, que es pot calcular en cinquantennis o segles, la petjada ecològica associada al confort suposa un impacte ambiental total molt gran en la vida útil del producte. El consum associat a la climatització i el confort d’una casa, és ara per ara el més gran a les llars del nostre país, representant entre un 40% i un 60% del consum energètic. Amb una casa sostenible s’aconsegueix una reducció del 70% del consum i la contaminació associada a la climatització.
Per una banda, podrem saber quin impacte ha implicat la construcció de la casa i per l’altre quin impacte suposarà any rere any l’ús i gaudi de la casa.
Ara bé, la història no acaba aquí. Segons L’IDAE una casa convencional, al llarg de la seva vida útil, consumirà grans quantitats d’energia per escalfar-se a l’hivern i refrigerar-se a l’estiu. Segons els estudis de l’DAE podem establir una mitjana de 8.000 kWh anuals per climatització i electricitat, això suposa al voltant de 2,5 tones de CO₂ eq cada any. En un període de 50 anys suma 125 tones de CO₂ eq.
En canvi, una casa sostenible, passiva o eskimohaus redueix aquest consum energètic en un 70-90%. Això significa que en lloc de 8.000 kWh anuals, només en necessita uns 2.000 kWh. La diferència és enorme: al llarg de 50 anys, estalviem al voltant de 100 tones de CO₂ eq, l’equivalent a plantar més de 5.000 arbres.
Les cases sostenibles, un llegat de gran valor.
Si tenim en compte aquests dos factors, per una banda, la petjada ecològica associada a la construcció i la petjada ecològica associada al seu ús, el balanç global és revelador. No només estem evitant emissions, sinó que estem contribuint activament a revertir-les. Cada casa construïda sota aquests criteris treu CO₂ de l’atmosfera i n’evita de futur, convertint-se en part de la solució al canvi climàtic.
Aquestes xifres no són dades abstractes, es tracta de concretar. Pensem en la vida quotidiana:
- si vius en una casa sostenible pagaràs fins a un 80% menys en factures energètiques cada mes.
- A més gaudiràs de viure en un entorn saludable, amb aire de qualitat, temperatura estable i confort tèrmic natural.
- Cuides el planeta. Ajudes a contribuir a un entorn i un futur sostenible i habitable. Cuides el teu entorn directe i indirecte, el teu present i el futur.
Construir amb consciència no és només una opció rendible, és una oportunitat. La teva futura casa pot ser molt més que un espai on viure: pot ser la teva empremta positiva al món.
_____
- Càlcul basat en el paper: Carbon Impacts of Engineered Wood Products in Construction
Hongmei Gu, Prakash Nepal, Matthew Arvanitis and Delton Alderman (DOI: 10.5772/intechopen.99193)