Aquest estiu, mentre gran part d’Europa batia rècords de temperatura, vaig llegir un titular que em va remoure per dins: “la crisi climàtica és deu mil vegades pitjor del que ens expliquen”. Ho deia el periodista Juan Bordera Romà en un reportatge d’anàlisi del Col·legi de Periodistes de Catalunya que qüestiona per què els mitjans minimitzen sistemàticament l’emergència climàtica. Fa anys que a PAPIK Group pensem que la construcció sostenible contra el canvi climàtic no és una opció més dins del sector: és l’única resposta seriosa que tenim a l’abast per fer front des del sector de la construcció a onades de calor cada cop més llargues i més dures.
Aquest article neix d’aquesta reflexió. Vull explicar-te per què el relat sobre el canvi climàtic sol quedar-se curt, i per què nosaltres, que fa més de vint anys que construïm cases de fusta a Catalunya, tenim la certesa que la manera com construïm casa teva pot ser part de la solució i no del problema.
Quan el periodisme es queda curt davant la crisi climàtica
El reportatge que et comentava parteix d’una pregunta incòmoda: si els fenòmens climàtics extrems es multipliquen cada any, per què la cobertura mediàtica sobre el canvi climàtic porta quatre anys consecutius de retrocés? La resposta té a veure amb un fenomen que la historiadora científica Naomi Oreskes va batejar “com errar al costat del mínim drama»: la tendència, també dins la comunitat científica, a suavitzar les prediccions més greus per no semblar alarmistes.
El resultat és que moltes persones perceben el canvi climàtic com un problema llunyà, gradual, gestionable. La realitat, però, és una altra: onades de calor que superen els 40 graus, escalfament del mar, i una crisi que els experts consultats al reportatge defineixen directament com una extinció massiva i un canvi d’era geològica. Si el relat que rebem és més moderat que l’evidència científica, és fàcil entendre per què costa tant que la ciutadania actuï amb la urgència que la situació requereix.
Nosaltres no som periodistes ni climatòlegs. Som una empresa constructora. Però fa dècades que veiem de primera mà com una casa mal construïda pateix la calor i com una casa ben dissenyada la resisteix sense esforç. I això, per petit que sembli, també és una manera de parlar del canvi climàtic: amb dades, sense exagerar ni minimitzar. Reduir el consum potencial és essencial: El Watt que menys contamina és el que no es produeix.
Un cub de gel al mig del carrer que no menteix
Al maig d’enguany, a Logronyo, es va fer una cosa molt senzilla i molt eloqüent. El clúster ARIC i la Plataforma d’Edificació Passivhaus (PEP) de la qual PAPIK GROUP en som formem part i patrocinem, van construir dues casetes idèntiques per fora, de dos metres per dos, al Paseo del Espolón. Una es va aixecar seguint el Codi Tècnic de l’Edificació estàndard (CTE). L’altra, seguint els principis Passivhaus, el mateix estàndard en què es basen les nostres cases Eskimohaus. A dins de cada caseta hi van posar un bloc d’uns 989 quilos de gel.
Durant tretze dies, les dues casetes van rebre sol directe, sense cap sistema de climatització ni ventilació mecànica, amb temperatures exteriors que van arribar als 38 graus. El resultat el va publicar la mateixa Plataforma PEP en el seu informe de resultats: a la caseta convencional el gel es va fondre completament un dia abans d’acabar el repte. A la caseta Passivhaus encara quedaven 279,8 quilos de gel intactes. A dins, la temperatura es va mantenir entre 6 i 15 graus. A la convencional va arribar fins als 26.
El mateix experiment, tal com va explicar elDiario.es quan es va presentar, forma part de l’Icebox Challenge, una iniciativa internacional que ja s’ha fet a ciutats com Nova York, Brussel·les o Oslo. La idea de fons és senzilla: els cubs de gel representen els nostres pols, bons indicadors de l’escalfament global, i demostren que la manera com construïm i habitem pot tenir un efecte real per revertir les conseqüències del canvi climàtic.
No calen models climàtics complexos per entendre aquest missatge. Un bloc de gel que es fon o que aguanta parla més clar que qualsevol informe. I la diferència entre les dues casetes no és cosa de sort: és física, ben entesa i ben aplicada.
Per què les cases passives són construcció sostenible contra el canvi climàtic
A PAPIK Group construïm des de fa més de vint anys sota aquest mateix estàndard: el Passivhaus. Les nostres cases Eskimohaus segueixen exactament els mateixos principis que van fer guanyar la caseta de Logronyo: aïllament tèrmic reforçat, absència de ponts tèrmics, tancaments d’altíssima qualitat, estanquitat a l’aire i ventilació mecànica amb recuperació de calor. Si vols entendre amb detall per què l’estanquitat a l’aire és un factor tan determinant, o com es verifica amb el test Blower door, tens articles específics al nostre blog on ho expliquem pas a pas.
El que va passar amb el gel de Logronyo és exactament el que passa amb les persones que viuen dins d’una casa passiva durant una onada de calor. L’aïllament tèrmic reforçat i l’absència de ponts tèrmics de les nostres construccions fan que la calor de fora costi moltíssim més d’entrar, i que la fresca de dins costi moltíssim més de sortir. No fa falta aire condicionat treballant a tota màquina per mantenir una temperatura interior estable. La casa, simplement, ho fa per tu.
Aquí és on la construcció sostenible contra el canvi climàtic deixa de ser un concepte abstracte i es converteix en una experiència molt concreta: arribar a casa un dia de 38 graus i notar que l’interior encara és habitable, sense factures energètiques disparades ni la sensació d’estar lluitant contra la temperatura exterior tota la tarda.
Eficiència, confort i benestar: el que hi ha darrere de cada grau que no puges al termòstat
Sovint parlem d’eficiència energètica com si fos només una qüestió de factures, i és molt més que això. Viure en una casa amb oscil·lacions tèrmiques brusques té un cost per a la salut, especialment durant les onades de calor, que cada vegada afecten més persones grans i infants. Mantenir una temperatura interior estable, com la que va aconseguir la caseta Passivhaus de Logronyo, entre 6 i 15 graus mentre fora es fregaven els 38, no és un luxe: és una qüestió de confort i de benestar real per a qui hi viu.
Cases que absorbeixen més CO₂ del que emeten
Hi ha una peça més en aquesta equació que sovint es passa per alt: el material amb què construïm. Nosaltres construïm amb fusta, i ja vaig explicar en detall a l’article d’on prové bona part de la contaminació per CO₂ del sector de la construcció. El ciment és, per si sol, un dels materials industrials més contaminants que existeixen. La fusta que fem servir, en canvi, prové de plantacions certificades que han estat més de vint anys creixent, absorbint CO₂ durant tot aquest procés.
És a dir, per construir les nostres cases absorbeixen més CO₂ del que emeten. No és un eslògan: és el resultat de com funciona la fotosíntesi aplicada a la construcció. I aquest efecte no s’acaba el dia que t’entreguem les claus, perquè la fusta que forma l’estructura de casa teva continua sent, durant dècades, una reserva de carboni que no torna a l’atmosfera.
Construcció sostenible contra el canvi climàtic, més enllà de les parets de casa teva
A PAPIK Group ens agrada dir que no ens limitem a cuidar l’interior d’una llar. Ens importa igual, o més, el medi on aquesta llar s’ubica. Per això només treballem amb fusta certificada FSC, que garanteix que per cada arbre que es tala se’n planta un altre, i per això continuem explorant, projecte a projecte, materials sostenibles que redueixin encara més l’impacte de cada construcció, dins i fora de les quatre parets.
Aquesta manera d’entendre la construcció és la que ens va portar a desenvolupar el sistema Eskimohaus, un nom que fa referència a la capacitat dels esquimals de construir habitatges confortables en climes extremadament hostils. No parlem només d’estalvi energètic per a qui hi viu, sinó de casa com a part d’un ecosistema més gran: la massa forestal que es manté gràcies a la certificació sostenible, la petjada que deixem al territori, i la capacitat que té cada nova casa Eskimohaus de sumar-se a un parc immobiliari català menys dependent dels combustibles fòssils.
El cub de gel de Logronyo ho va deixar molt clar en tretze dies exposat al sol: la manera com construïm no és un detall tècnic més, és una decisió amb conseqüències directes sobre com afrontem l’emergència climàtica. Els periodistes consultats al reportatge del Col·legi de Periodistes reclamen un relat més honest sobre la magnitud del problema. Nosaltres, des de la construcció, creiem que la millor manera de sumar-nos a aquest relat és amb fets: cases que resisteixen la calor, que no depenen de l’aire condicionat per ser habitables, i que capturen més CO₂ del que emeten en construir-se.
Si estàs pensant a construir la teva pròxima casa, o a reformar-ne una perquè aguanti millor els estius que venen, t’animem a fer-nos-ho saber. Pots consultar el nostre calculador de pressupostos per fer-te una primera idea del cost, o posar-te en contacte directament amb nosaltres. Portem més de vint anys construint cases que, com la caseta de Logronyo, prefereixen demostrar-ho amb dades abans que amb promeses.